Pla general d’ordenació urbana
El Nou Pla General: situar La Seu d'Urgell en el context de les ciutats capitals de l'Euroregió Pirinenca.
La Seu d'Urgell és una ciutat que ha estat planificada i ha desenvolupat els seus plans urbanístics amb un alt nivell de realització. La nova revisió del Pla General és una aposta col.lectiva per encarar l'ordenament territorial del municipi de La Seu d'Urgell en el nou context internacional amb el seu rol específic com a ciutat del Pirineu estratègica per la definició d'una centralitat transfronterera, en el marc de l'Europa de les ciutats.
El nou Pla General vol contribuir a situar a La Seu d'Urgell com una àrea de grans potencialitats turístiques i recreatives, enmig d'una indiscutible reserva natural i paisatgística, d'una euroregió formada pels Midi-Pyrénneés, el Llenguadoc, el Rosselló, l'Aragó i Catalunya.
Des de les previsions del Pla Territorial General de Catalunya, que qualifica a la Seu d'Urgell i el territori que constitueix la seva àrea immediata d'influència, com a sistema territorial de nivell 3, on preveu que la Seu tingui una posició central com a pol de l'activitat en una àmplia àrea d'influència, i el sistema urbà Valira-Alt Segre consolidant l'impuls econòmic i la millora de les comunicacions, jugant un paper capdavanter respecte a la resta de la muntanya, tant al Pirineu espanyol com el francès, amb la complementarietat de funcions amb Andorra i Puigcerdà. Com a ciutat fronterera ha de jugar funcions transnacionals i europees i convertir-se en una ciutat emblemàtica de tot el Pirineu.
La revisió del Pla proposa una ordenació íntegra del territori, de manera que l'urbanisme plantejat es basi en principis de sostenibilitat i de qualitat ambiental:
- no saltar amb creixement al marge esquerra del riu Segre, reforçant el model de desenvolupament en el marge dret.
- la definició d'eixos i àmbits de creixement en les direccions llevant, ponent, i nord, i la redefinició de la façana del Segre.
- la definició d'un gran cinyell verd que circumda tota l'àrea central de la ciutat i la vincula, a través d'un sistema de parcs fluvials interconnectats (Parc del Segre, Parc del Valira, Parc del Mesclant de les Aigües) amb els nuclis sobre la carretera cap a Cerdanya i amb Castellciutat.
- la incorporació substancial del sistema de turons immediats (Pla de les Forques i seqüència de turons del Castell i la Ciutadella Militar) com a entorn equipat i de parcs territorials panoràmics sobre la ciutat.
manteniment i desenvolupament dels valors del medi rural i de muntanya. - la creació d'uns àmbits terciari-logístics (hotelers, comercials i de serveis, vinculats a noves formes de residència compatible) que diversifiquin l'oferta de ciutat
- la nova definició dels sistemes urbans i territorials generals, a partir d'un disseny de l'estructura viària enriquida per la integració de la variant, establint nous accessos mitjançant el túnel i el nou pont des de la vessant de Castellciutat.
La qualitat urbana i territorial de La Seu d'Urgell és una de les apostes amb que sintetitzaríem les directrius del Pla: els nous parcs, els nous espais de carrer cívic -com el nou bulevard de ponent-, les àrees d'activitat que es proposen, els nous espais de l'habitatge diversificat, i la reqüalificació de la ciutat existent i, especialment, el projecte renovat del centre històric, volen configurar una ciutat amable, d'escala humana i emblemàtica en el seu rol de capitalitat. El Pla és un instrument, i la societat urgellenca el motor.
Carles Llop, arquitecte-urbanista, en nom de l'equip redactor
|
La Seu al any 1975 |
![]() |
|
La Seu al any 1988 |
![]() |
|
La Seu al any 1992 |
![]() |
|
La Seu al any 1999 |
![]() |
Pla General d'ordenació de la Seu d'Urgell




