Medi natural

El paisatge agrícola representa bona part de la plana de l'Urgellet. Actualment s'observa un paisatge verd la major part de l'any, malgrat que el clima sigui sec. Això és a causa de la transformació dels prats de secà en regadiu que es produí a principis del segle XX. Els marges dels prats presenten una gran riquesa d'espècies vegetals i animals malgrat que sembli que només hi ha herba. Arbustos com el sanguinyol (Cornus sanguinea) o el saüc (Sambucus nigra) voregen els prats i esdevenen indrets de cria, aliment o refugi de moltes espècies animals. Malauradament molts d'aquests prats van desapareixent i són substituïts per cultius de blat de moro.

Els boscos de ribera voregen els cursos dels rius Segre i Valira. La vegetació de ribera juga un paper molt important en els ecosistemes fluvials. Les arrels dels arbres fixen el sòl, el tronc i les capçades dels arbustos frenen l'embat de l'aigua, acullen una rica comunitat de plantes i d'invertebrats, l'ombra dels arbres refresca l'ambient i, en definitiva, els arbres milloren molt el paisatge del riu. Les espècies d'arbres que hi viuen són el vern (Alnus glutinosa), el salze (Salix alba), la freixera (Fraxinus excelsior), i el clop (Populus nigra). Acompanyant-los trobem arbustos com la sarga (Salix elaeagnos) i la vimenera (Salix purpurea).
És important remarcar que aquest bosc de ribera del riu Segre acull un total de 169 espècies diferents d'ocells que representa una mica més de la meitat de les espècies que es poden veure a tot Catalunya. És un punt important per a les aus migratòries ja que hi troben avituallament i hi descansen abans de seguir el seu viatge.
No cal oblidar que els boscos de ribera esdevenen corredors biològics naturals, tant importants per fer front a l'estat de fragmentació que pateix actualment el territori. És fonamental mantenir la connectivitat dels espais naturals per evitar la pèrdua de biodiversitat dels ecosistemes.

FAUNA

El Segre acull una rica comunitat d'aus aquàtiques ja que en el riu troben aliment, recer, lloc per niar i un punt de referència per migrar. L'alta diversitat d'espècies ornítiques (com ja hem dit s'han inventariat 169 espècies diferents) fa que sigui un bon punt d'anellament d'ocells al Pirineu. Per aquest motiu des de l'Ajuntament de la Seu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró s'han organitzat diverses campanyes d'anellament que han permès aprofundir en l'estudi dels moviments migratoris. Podem trobar espècies com el bernat pescaire (Ardea cinerea), el corb marí (Phalacrocarax carbo), el blauet (Alcedo atthis) o la merla d'aigua (Cinclus cinclus).

Un altre tipus d'aus que està molt ben representat a l'Urgellet són els rapinyaires. Es poden observar àguiles marcenques (Circaetus gallicus), àguiles daurades (Aquila chrysaetos), falcons peregrins (Falco peregrinus) o aligots vespers (Pernis apivorus) entre d'altres i també alguns rapinyaires nocturns com el xot (Otus scops) o el gamarús (Strix aluco).

S'han inventariat tres espècies d'amfibis al riu Segre en el seu pas per la Seu: la granota verda (Rana perezi), el tòtil (Alytes obstetricans) i el gripau comú (Bufo bufo). Els amfibis juguen un paper fonamental en els ecosistemes fluvials ja que s'alimenten d'insectes i serveixen d'aliment a alguns ocells, peixos i mamífers. Cal dir que les poblacions d'aquestes espècies han experimentat una disminució en els darrers anys provocada per la destrucció de l'hàbitat o els atropellaments, entre d'altres causes.

Pel que fa als peixos cal esmentar la presència de la truita (Salmo trutta), el barb cua-roig (Barbus haasi), la bagra (Leuciscus cephalus), o d'algunes espècies introduïdes com el vairó (Phoxinus phoxinus) o la truita irisada (Oncorhychus mykiss).

Un dels mamífers més abundant de l'Urgellet és el senglar (Sus scrofa), l'espècie cinegètica per excel·lència. També podem trobar guineus (Vulpes vulpes), esquirols (Sciurus vulgaris) o alguns mustèl·lids com les fagines (Martes foina) o els teixons (Meles meles).

No és molt freqüent però en alguns indrets podem trobar escurçons europeus (Vipera latasti), molt fàcils de reconèixer per la ratlla negra en ziga-zaga del seu dors. És l'únic ofidi verinós de la comarca. La serp d'aigua (Natrix maura), també present a la zona, es pot confondre fàcilment amb l'escurçó ja que adopta un caràcter mimètic per tal de defensar-se dels seus depredadors. Altres rèptils detectats són el vidriol (Anguis fragilis), la sargantana ibèrica (Podarcis hispanica) o el lluert ocel·lat (Timon lepidus).

EL VALIRA UN RIU CONTAMINAT

 El riu Valira neix a Andorra i discorre per territori hispano-andorrà fins que al terme municipal de la Seu desemboca amb el Segre per la seva riba dreta. Cal tenir present que a partir dels anys 1960 es produeix un boom urbanístic que fa que Andorra creixi ràpidament, tot passant d’una població de 8.000 habitants a una de 70.000 de permanents amb puntes estacionals que superen els 130.000 habitants.

El resultat d’aquest creixement és l’abocament d’una gran quantitat de d’aigües residuals al riu Valira les quals tenen una elevada càrrega orgànica, superior a la capacitat d’autodepuració d’un riu d’alta muntanya oligotròfic. Aquest fet es revela a les dades de les analítiques que s’han anat realitzant en el decurs dels darrers anys i que han convertit aquest riu d’aigües netes en un riu amb una importantíssima càrrega orgànica i bacteriològica, tot convertint-lo en un dels rius més contaminats del Pirineu.  

La ciutat de la Seu d'Urgell, en el Pla Estratègic del 1998, ja reivindicava el sanejament del riu Valira. El Govern d'Andorra, davant la pressió exercida per l'Ajuntament de la Seu i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, va signar el compromís de depurar les seves aigües a finals del 2002. No és fins al juny del 2004 que es posa en marxa la Depuradora de St. Julià i Andorra comença a depurar les aigües d’aquesta Parròquia que fins a aquesta data abocades al Valira. No és però, fins a principis del 2007 que finalitzen les obres del col·lector principal de d’Andorra la Vella, Escaldes i Encamp i, per tant, que aquestes Parròquies poden depurar també les seves aigües. La posada en marxa de la Depuradora de Sant Julià ha marcat un abans i un després de la qualitat de l’aigua del riu Valira ja que aquesta ha millorat significativament.

Un dels indicadors de la bona qualitat de les aigües és l'absència de coliforms, uns petits bacteris que es troben a les restes fecals. Si es compara l’aigua del Valira amb la qualitat de l’aigua exigida a les aigües superficials segons el Real Decreto 927/1988 de Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica, s’observa que abans de la posada en marxa de la depuradora de Sant Julià quedaria classificada en el pitjor tipus d’aigua tant per al bany com per la vida dels peixos. A la taula següent també s'indica el tipus de tractament que s'hauria de fer per potabilitzar l'aigua:

A la taula següent es poden observar les dades de concentració de coliforms (NMP/100 ml) des de l’any 1999 fins al 2007, en la qual s’aprecia la clara diferència de qualitat que existeix entre el riu Valira i del Segre, sobretot abans de la posada en marxa de la depuradora de Sant Julià.

Com es pot comprovar a les taules anteriors la qualitat de l’aigua del riu Valira ha passat del tipus A3 a A2 i ja es considera que és apta pel bany. L’objectiu recollit al Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro és que el Valira assoleixi la categoria A1.

La contaminació del Valira s'estén a més de 50 Km del mesclant de les aigües del Segre i el Valira amb la conseqüent eutrofització (creixement massiu d'algues com a conseqüència de l'elevada concentració de nutrients, especialment de N i P) de l'embassament d'Oliana, segons consta a l’informe de seguiment de la qualitat de les aigües de l’any 2006 de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre,de fet, l'únic eutrofitzat del Pirineu.

Un altre problema greu que té el Valira és el manteniment del cabal ecològic, és a dir, el cabal mínim que ha de tenir el riu per tal que no s'afecti les poblacions de l'ecosistema fluvial.
Tot just a la frontera, el Valira té la captació de la central hidroelèctrica de PEUSA. El cabal concessional de la central és de 14 m3/s mentre que el cabal mitjà del Valira és de 10 m3/s i només es reserva un cabal ecològic de 0,06 m3/s. Com que la derivació de les aigües és total durant molts mesos de l'any, el riu baixa gairebé sempre sec. També hi ha altres captacions com la del rec dels Quatre Pobles a Anserall o bé de petits recs fins a la desembocadura al riu Segre. Totes aquestes captacions tenen un impacte important sobre el riu ja que si no es garanteix un cabal mínim, l'ecosistema fluvial es podria veure afectat comportant conseqüències irreversibles.

 Si vols conèixer dades històriques de la qualitat del rius Valira i Segre clika aquí

RIU SEGRE

L'any 1987, a conseqüència dels aiguats que afectaren a la ciutat l'any 1982, es va fer la canalització del riu Segre. Des que es va canalitzar s'ha anat plantejant la necessitat de realitzar tales periòdiques dels arbres del riu perquè es creia que podien fer malbé l'escollera o bé fer de tap en cas d'aiguat. Tot i que puntualment la vegetació pot tenir aquests efectes, s'ha comprovat que l'aigua flueix molt més ràpid i té molta més capacitat destructiva en un curs fluvial sense elements esmortidors com la vegetació, els meandres o les illes. Tots aquests elements frenen el cop de les riuades i també donen naturalitat als cursos fluvials.

L'any 1999 l'Ajuntament de la Seu va impulsar el Contracte de Riu per tal de consensuar, entre tots els col·lectius implicats, el manteniment racional i sostenible del riu. Es van reunir membres de la comunitat de regants, del Parc del Segre, pescadors, propietaris de graveres i ornitòlegs per tal de posar sobre la taula els temes de conflicte i debatre cap on s'ha de tendir per arribar a fer una bona gestió del riu. A més a més, també es va realitzar l'estudi "Bases para el mantenimiento hidráulico y la gestión ambiental sostenible del río Segre en La Seu d'Urgell" on es fa una descripció general de l'estat natural, els usos i també una diagnosi inicial del Segre.

La voluntat de l’Ajuntament és compatibilitzar la seguretat de les persones amb la conservació de l’ecosistema fluvial, per aquest motiu, l'any 2004 es va realitzar un estudi detallat del riu Segre a l'enginyeria que va dissenyar la canalització per tal de detectar diversos punts crítics en els quals l’aigua es desbordaria per un període de retorn de 100 anys, és a dir, per un cabal de 714 m³/s, el mateix cabal de les riuades de l’any 1882. És en aquests punts crítics ens els quals l’Ajuntament de la Seu amb el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua va realitzar diverses actuacions de tala de vegetació i de redistribució de sediments a la llera del riu, actuacions que van permetre solucionar el problema dels desbordaments. És evident que cal realitzar un manteniment del riu per evitar que es generin noves zones crítiques en les quals es produeixin desbordaments que puguin afectar a la seguretat de les persones. En aquesta línia l’Ajuntament de la Seu va encarregar a finals de l’any 2007 l’actualització de l’Estudi Hidràulic del riu Segre el qual permetrà detectar nous punts crítics en els quals serà necessari actuar. Actualment aquest estudi està en fase de redacció.